Expressionisme alemany
No hem de dir que totes les pel·lícules posteriors a “El gabinet del Dr. Caligari” siguin expressionistes, ja que la gran majoria no ho són, sinó que totes s’han creat a arrel d’aquesta.
Durant l’època del 1919 al 1933, Alemanya es troba en una situació de pobresa degut a la Primera Guerra mundial i es pot notar en l’ambient que la segona esta arribant. Per això el cinema d’aquell moment estava format per les pors internes de la gent, pel·lícules on el protagonistes són monstres amb algun poder controlador, l’ús de figures negres i ombres, etc. Hi havia una idea de premonició del monstre que s’estava creant entre ells: Adolf Hitler; per això podem dir que s’entén tota l’època del cinema alemany (del 1919, primer discurs en públic de Hitler, al 1933, quan Hitler va pujar al poder) com una gran premonició.
Dos dels grans trets de l’expressionisme alemany són: la foscor i el joc amb les llums i ombres.
Quan parlem de l’expressionisme parlem de mostrar els fets de forma dramàtica amb un ús exagerat dels decorats i amb el treball d’il·luminació.
Dins el cinema alemany, l’expressionisme alemany, podem explicar les pel·lícules amb tres models diferents:
- Model Hermètic – Metafòric
- Model Narratiu – Transparent
- Model Analític – Constructiu
Aquests models van anar avançant paral·lelament i en moltes pel·lícules trobarem trets característics de més d’un model.
