Model Hermètic – Metafòric
Busca explicar una metàfora amb la història.
Podem dir que aquest model va començar amb la pel·lícula de “El gabinet del Dr. Caligari”.
Aquest model busca que l’ull de l’espectador faci un recorregut determinat dins del pla, on tots els elements que hi ha tenen un significat i per això han d’estar ordenats. No és com Méliès, on els plans estaven atapeïts de moltes coses desordenades, sinó que necessiten l’ordre perquè l’espectador pugui entendre el significat que volen transmetre ja que aquí no trobarem cap narrador que ens expliqui el significat del fons com trobàvem a les pel·lícules de Méliès.
A l’inici de la pel·lícula del Dr. Caligari, podem veure com el fons són pintures expressionistes que ajuden a explicar l’estat d’ànim de l’escena, una escena on ho trobem tot encarcarat i fan notar l’entrada del Dr. Caligari.
El contingut dels plans fan notar el mal estar i el menyspreu que defineix al personatge.
Es metafòrica perquè:
- Trobem molts elements que són una metàfora del que s’està vivint en aquells moments d’aquella època.
- Hi ha molta lentitud a l’acció perquè l’espectador pugui arribar a entendre tots els elements que formen el pla, aquí podem veure com adopta un ús més primitiu, més del MRP.
- No hi ha tanta importància en la continuïtat, el canvi de pla es dóna quan volen canviar de lloc, no l’utilitzen per explicar la història sinó que cada pla explica una acció.
És hermètica perquè:
- Tot està tancat, tots els elements que expliquen alguna cosa es troben a l’interior del pla. Ja tenen consciència del fora de camp ja que totes les ombres provenen d’elements o personatges que estan fora del camp, però tot allò que s’ha d’entendre està dins del pla.
- Les ombres moltes vegades s’utilitzen per conduir la mirada dels espectadors a la zona il·luminada del pla, això també forma part de lo hermètic ja que tot i estar atapeït d’ombres, la llum guia la vista cap a on interessa.
Hi ha un gran treball expressionista en aquesta pel·lícula perquè tot esta dramatitzat sense tenir res a veure amb la realitat; hi ha molt treball amb les ombres, un ús exagerat del maquillatge i el decorat que serveix per dir-nos alguna cosa.
En aquesta pel·lícula no trobem decorats expressionistes com els del Dr. Caligari perquè ja no utilitzen fons pintats sinó que graven la realitat, graven a l’exterior, tot i que també juguen molt amb les ombres igual que al Dr. Caligari.
La imatge d’aquesta pel·lícula s’allibera gràcies a no utilitzar decorats. Murnau no busca calcar les imatges del Dr. Caligari sinó que aquestes parteixen de la idea que forma del Dr. .
És una pel·lícula plenament metafòrica ja que tot s’explica de forma metafòrica o psicològica com per exemple el protagonista, que sempre apareix com una ombra, pot sortir de qualsevol lloc i que està entre ells, és una forma d’expressar que el mal s’està covant entre ells.
Murnau busca anar més enllà que Wiene. Utilitza els paisatges d’una forma molt hermètica i el tipus de recreació dels plans poden recordar quadres romàntics com els de Friedrich o Tintoretto, i aconsegueix que el paisatge es mengi i mani sobre el personatge i aconsegueix miniaturitzar els personatges igual que aconseguien els decorats del Dr. Caligari.
Murnau el que feia era posar en moviment els quadres que a ell li interessaven. Elaborava els quadres de forma que a dins hi haguessin elements que poguessin descriure com es sentia el personatge en aquell moment à metafòric i hermètic.
Les pel·lícules que formen part del model hermètic metafòric són pel·lícules que costen d’entendre perquè el que busca aquest model no és explicar bé la història sinó que busquen una forma expressiva que pugui captar d’alguna manera a l’espectador; per això trenca amb Griffith, qui defensava que la història s’havia d’explicar bé per tal de captar l’interès dels espectadors. El model HM s’assembla més al MRP perquè busca impactar l’espectador.